La carta de Jean Jaurès

El socialista Jean Jaurès va néixer a Castres, França. Va estudiar a l’École Normale Superieure de Paris, va treballar com a professor de Filosofia a Albi i va donar algunes classes a laUniversitat de Toulouse (1883-85). Des de 1889-1914 és diputatcom a membre del Partit Obrer Francès. El 1904 funda el periòdicL’Humanité. El 1905 aconsegueix unir sota el seu lideratge alssocialistes francesos, formant la Secció Francesa de la Internacional Obrera. Va ser precisament el diari socialistaL’Humanité el que va publicar aquesta carta dirigida al seu fill endata que no ens consta. Mor assassinat el 1914.

Aquest text va ser citat per Pildain a les Corts de la II República iha arribat fins a nosaltres a través de Michel Santamarina, històric militant de l’HOAC de Sestao (Biscaia) i Carlos García de Andoin. Una bona anàlisi sobre la historicitat d’aquesta carta es pot trobar en aquesta pàgina web.

A la revista cristiana “Iglesia Viva”, al número 219 del tercer trimestre de 2004, hi ha la carta en formatPDF. A sota la podeu llegir en català.

Carta d’un pare socialista al seu fill sobre l’ensenyament de la religió:

ESTIMAT FILL, em demanes un justificant que t‘eximeixi de cursar la religió, una mica per tenirla glòria de procedir de diferent manera que la major part dels condeixebles, i temo que tambéuna mica per semblar digne fill d’un home que no té conviccions religioses. Aquest justificant, estimat fill, no te l’envio ni te l’enviaré mai.

No és perquè vulgui que siguis clerical, tot i que no hi ha en això cap perill, ni n’hi ha tampoc en què professis les creences que t‘exposarà el professor. Quan tinguis l’edat suficient per jutjar,seràs completament lliure; però tinc decidit que la teva instrucció i educació siguin completes, i no ho serien sense un estudi seriós de la religió.

Et semblarà estrany aquest llenguatge després d’haver sentit tan belles declaracions sobre aquesta qüestió; són, fill meu, declaracions bones per arrossegar alguns, però que estan en pugna amb el més elemental bon sentit. Com seria completa la teva instrucció sense un coneixement suficient de les qüestions religioses sobre les quals tothom discuteix? Voldries tu, per ignorància voluntària, no poder dir una paraula sobre aquests assumptes sense exposar-te a deixar anar un disbarat?

Deixem de banda la política i les discussions, i vegem allò que es refereix als coneixements indispensables que ha de tenir un home de certa posició. Estudies mitologia per comprendre la història i la civilització dels grecs i dels romans, però què comprendràs de la història d’Europa i del món sencer després de Jesucrist, sense conèixer la religió que va canviar la faç del món i va produir una nova civilització? En l’art, què seran per a tu les obres mestres de l’Edat Mitja i dels temps moderns, si no coneixes el motiu que les ha inspirat ni les idees religioses que contenen? En les lletres, pots deixar de conèixer no només Bossuet, Fenelón, Lacordaire, De Maistre, Veuillot i tants altres que s’ocupaven exclusivament de qüestions religioses, sinó també a Corneille, Racine, Hugo, en una paraula, a tots aquests grans mestres que deuen al cristianisme les seves més belles inspiracions? Si es tracta de dret, de filosofia o de moral, pots ignorar l’expressió més clara del Dret Natural, la filosofia més estesa, la moral més sabia i més universal? -aquest és el pensament de Joan Jacobo Rousseau.

Fins i tot a les ciències naturals i matemàtiques trobaràs la religió: Pascal i Newton eren cristians fervorosos; Ampère era piadós; Pasteur provava l’existència de Déu i deia haver recobrat per la ciència la fe d’un bretó; Flammarion es lliura a fantasies teològiques. Voldràs tu condemnar-te a saltar pàgines en totes les teves lectures i en tots els teus estudis? Cal confessar-ho: la religió està íntimament unida a totes les manifestacions de la intel·ligència humana; és la base de la civilització; i és posar-se fora del món intel·lectual i condemnar-se a una manifesta inferioritat el no voler conèixer una ciència que han estudiat i que posseeixen en els nostres dies tantes intel·ligències preclares. Ja que parlo d’educació: per ser un jove ben educat, cal conèixer i practicar les lleis de l’Església? Només et diré el següent: res cal retreure als que les practiquen fidelment i amb molta freqüència cal plorar pels que no les tenen en compte. No fixant-me sinó en la cortesia, en el simple «savoir vivre », cal convenir en la necessitat de conèixer lesconviccions i els sentiments de les persones religioses. Si no estem obligats a imitar-les, hem de, almenys, comprendre-les, per poder guardar-el respecte, les consideracions i la tolerància que els són degudes. Ningú serà mai delicat, fi, ni tan sols presentable sense nocions religioses.

Estimat fill: convenç-te del que et dic: molts tenen interès en que els altres desconeguin la religió; però tothom desitja conèixer-la. Pel que fa a la llibertat de consciència i altres coses anàlogues, això és vana xerrameca que rebutgen de comú acord els fets i el sentit comú. Molts anticatòlics coneixen almenys mitjanament la religió; altres han rebut educació religiosa; la seva conductaprova que han conservat tota la seva llibertat.

A més, no cal ser un geni per comprendre que només són veritablement lliures de no ser cristians els que tenen facultat per ser-ho, doncs, en cas contrari, la ignorància els obliga a la irreligió. La cosa és molt clara: la llibertat exigeix la facultat de poder obrar en sentit contrari. Etsorprendrà aquesta carta, però és precís, fill meu, que un pare digui sempre la veritat al seu fill.Cap compromís em podria excusar d’aquesta obligació.

(Text tret del Diari de Sessions de les Corts espanyoles, 1 de març de 1933)